Abstract

Games, physical exercises and sports migrate from one territory and culture to another through travellers, just like food, art or languages. By studying internal logic (body techniques) and external logic (social uses) factors, this ethnographic paper seeks to understand the adaptation and integration of the Eastern motor activities called wushu (kung fu) into Gipuzkoan society.
The first part of the paper examines the physical and sport leisure options offered in this city, ranging from the macro-structure of the offering to the layer involving activities of Eastern provenance, with a view to understanding kung fu’s place and identity in this province. The length of the motor activity is used as a dependent variable in the study and praxeological analysis as an organisation and classification criterion for the activities. The importation and establishment of this technique have led the two large groups of Eastern motor activities, called taolu (katas) and sanshou (fights), to vary and become separated and the equilibrium between them in the East to be broken.The second part describes the fieldwork, pertaining to the performance of taichi (taolu) and shuai jiao (sanshou), designed to reveal the meaning the actor attaches to Eastern activities. Eastern techniques are reinterpreted by their practitioners, who transform them and assimilate them into Western thought through the application of the principles of Cartesian dualism. As a result, the Eastern unity between yin and yang present in Asian life, and consequently also in motor skills, is shattered through globalisation and is adapted to the Western philosophical reality of a separate soul and body. In conclusion, the place, identity and meaning of kung fu in Gipuzkoa are an example of the process of the cultural globalisation of Asian activities in the West.

Paraules clau: Cultural Globalisation, Ethnomotricity, motor praxeology, Shuai Jiao, Taichi, Wushu

ISSN: 2014-0983

Fecha de lectura: 16 December 2014

Editat per: © Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC)
© Copyright Generalitat de Catalunya (INEFC). Aquest article està disponible a la url https://www.revista-apunts.com/. Aquest treball està publicat sota una llicència Internacional de Creative Commons Reconeixement 4.0. Les imatges o qualsevol altre material de tercers d’aquest article estan incloses a la llicència Creative Commons de l’article, tret que s’indiqui el contrari a la línia de crèdit; si el material no s’inclou sota la llicència Creative Commons, els usuaris hauran d’obtenir el permís del titular de la llicència per reproduir el material. Per veure una còpia d’aquesta llicència, visiteu https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.es_ES

Yin i Yang. Orient a Guipúscoa: lloc, identitat i significat del Wushu

Estibaliz Romaratezabala-Aldasoro

*Correspondencia: Estibaliz Romaratezabala-Aldasoro estibaliz.romaratezabala@ehu.eus

Original Language

1143Visites

Resum

Els jocs, els exercicis físics i els esports migren d’un territori i d’una cultura a una altra, de la mà de viatgers, igual que els aliments, l’art o els idiomes. Aquest treball etnogràfic, a través de l’estudi de característiques de lògica interna (tècniques corporals), com de lògica externa (usos socials), pretén comprendre l’adaptació i integració de les activitats motrius orientals, denominades wushu (kung-fu), en la societat guipuscoana. La primera part del treball analitza l’oferta d’oci fisicoesportiva d’aquesta ciutat des de la macroestructura de l’oferta fins a la capa relativa a les activitats d’origen oriental, amb la intenció de comprendre el lloc i la identitat que adquireix el kung-fu en aquesta província. S’utilitza el temps ofert de l’activitat motriu com a variable dependent de l’estudi i l’anàlisi praxiològica com a criteri d’organització i classificació de les activitats. La importació i l’assentament d’aquesta tècnica han portat amb si la variació i separació dels dos grans grups d’activitats motrius orientals, denominats taolu (katas) i sanshou (combats), així com la ruptura d’equilibri que mantenen entre si a orient. La segona part, amb la finalitat de revelar el sentit que l’actor dona a les activitats de l’est, mostra els treballs de camp de les pràctiques de taitxí (taolu) i shuai jiao (sanshou). Les tècniques orientals són reinterpretades pels practicants transformant-les i assimilant-les al pensament occidental aplicant els principis de la dualitat cartesiana. D’aquesta manera, la unitat oriental entre el yin i el yang present en la vida asiàtica, i en conseqüència també en la motricitat, es trenca en la globalització viatgera i s’adapta a la realitat filosòfica occidental d’ànima i cos separat. En conclusió, el lloc, la identitat i significat del kung-fu a Guipúscoa és un exemple del procés de globalització cultural de les activitats asiàtiques a occident.

Paraules clau: etnomotricitat, globalització cultural, praxiologia motriu, shuai jiao, taitxí, wushu

Descarregar RIS

ISSN: 2014-0983

Fecha de lectura: 16 de desembre de 2014

Yin and Yang. The East in Gipuzkoa: place, identity and meaning of wushu

Abstract

Yin i Yang. Orient a Guipúscoa: lloc, identitat i significat del Wushu

Resum