» Tabla 1 – 157.03

Tabla 1

Características y resultados de los estudios seleccionados (en orden alfabético).

Autoría (año)	Factores	Población	N¹	Diseño	Instrumento	Resultados relevantes
Ahmed et al. (2020)	1-2-8	Atletas de 11-21 años	382	Cuantitativo transversal	Cuestionario motivación deportiva	El factor motivacional “salud” es más alto para las chicas y el factor “estatus social” para los chicos.
Amado et al. (2015)	1-2-8-9	Deportistas 10-16 años Padres y madres	321 321	Cuantitativo transversal	Cuestionarios NPB², apoyo parental, motivación y disfrute deportivo	La presión parental se relaciona negativamente con la satisfacción de las NPB. Las NPB son un predictor positivo de la motivación intrínseca. La motivación es un predictor del disfrute en la AF.
Beasley y Garn (2013)	1-2-7	Chicas de 8º, 9º y 10º curso	319	Cuantitativo transversal	Cuestionarios motivación autopercepción y AF	La motivación extrínseca se relaciona directamente con el autoconcepto físico, pero no se relaciona con la AF.
Bevan et al. (2021)	6-7-8-9-10	Chicas de “deportes masculinos” 13-17 años	34	Cualitativo	Grupo de discusión y entrevista	Las razones para que las adolescentes participen en la AF se resumen en: conexión social, mentores de club (representantes de élite) y modelos femeninos en los medios de comunicación.
Bevan y Fane (2017)	2-7-8-9-10	Chicas deportistas de 13-17 años	34	Cualitativo narrativo	Grupos de discusión y entrevistas	Mayor falta de modelos de conducta para las chicas. Se percibe discriminación de género en la naturaleza del lenguaje y en la organización del deporte escolar. Las chicas se perciben “menos competentes” que los chicos.
Budd et al. (2018)	7-8	Niñas de 6º grado	1,721	Cuantitativo transversal	Acelerómetro y cuestionarios disfrute de la AF, apoyo social y clima escolar	Se hallaron efectos significativos en el disfrute de la AF de las chicas por parte de: profesorado, chicos, familia y vecindario. Solo hay efectos directos sobre la AF por parte del apoyo social de las amistades.
Castro-Sánchez et al. (2016)	1-7-8	Adolescentes de 15-18 años	2,134	Cuantitativo transversal	Cuestionarios AF, AF familiar y motivación	Las chicas orientan la AF al ocio y la recreación y los chicos al factor competitivo. Las chicas muestran valores más altos en el clima orientado a la tarea y los chicos en el clima orientado al ego.
Cowley et al. (2021)	2-3-5-6-7-8-9-10	Chicas de 13-17 años	48	Cualitativo	Cuestionario y grupos de discusión	La AF de las chicas está influida por factores intrapersonales (ser juzgadas y cambio de prioridades), interpersonales (presiones y apoyo social) y organizativos (entorno deportivo).
Davison et al. (2010)	1-2-5-6-10	Niñas de 13 años	151	Cuantitativo longitudinal	Acelerómetro, estetoscopio y cuestionarios disfrute y motivación deportiva	La falta de competencia es la razón más frecuente para que a las personas no les guste la AF, seguida del esfuerzo o la fatiga percibida. Las menos frecuentes son el impacto físico, la identidad y la falta de oportunidades.
Dawes et al. (2014)	1-2-6-7	Jóvenes europeos	986	Cuantitativo longitudinal	Cuestionarios valor del deporte, autopercepción y participación deportiva	Los hombres participan más en deportes organizados y tienen mayores valores de autocompetencia. El sexo no predice la participación informal. La percepción de competencia influye en la participación.
Diaconu-Gherasim y Duca (2018)	8	Adolescentes 12-15 años	120	Cuantitativo transversal	Cuestionarios apego y relaciones interpersonales	Las chicas se perciben más prosociales que los chicos. Un apego seguro con los padres repercute en la mayor calidad de la amistad y en la competencia social en el entorno de equipo.
Drummond et al. (2022)	1-2-5-6-7-8 l	Estudiantes secundaria Profesorado Progenitores	2,189 11 5	Explicativo secuencial mixto	Grupos de discusión, entrevistas y cuestionarios AF, motivación, resiliencia, autoestima y apreciación corporal	El cambio de prioridades durante la adolescencia, la falta de tiempo y el coste económico limita la AF. La diversión, amistad, empoderamiento y competición son facilitadores de la AF en las chicas. Gran importancia del papel de entrenadores y padres.
Eime et al. (2015)	2-5-6-7-8	Alumnas de 7º y 11º curso	440	Cuantitativo longitudinal	Cuestionarios percepción de competencia, autoeficacia, AF, apoyo, factores ambientales y socioeconómicos	La falta de energía y de tiempo y la importancia del ámbito educativo aumenta con la edad. El apoyo familiar y de las amistades y la competencia percibida disminuyen con el tiempo.
Eime et al. (2016)	2-4-5-6-7-8-9	Alumnas de 7º y 11º	729	Cuantitativo longitudinal	Cuestionario y diario de AF	Con la edad aumentan los entornos deportivos no competitivos-organizados (falta tiempo). El apoyo de amistades y familia disminuye con el tiempo.
Frömel et al. (2022)	1-2-3-7	Chicas y chicos	1,558	Cuantitativo transversal	Cuestionarios motivación y AF	Los chicos presentan mayor motivación que las chicas en todos los motivos menos en apariencia estética. Los motivos de disfrute, competencia y apariencia son los que más aumentan la AF.
Gil-Madrona et al. (2014)	7-10	Niñas y niños de 6º curso	250	Cuantitativo transversal	Cuestionario sobre la AF en la escuela	El 28.5 % de las niñas consideran ser rechazadas cuando juegan con los niños. Muchas niñas consideran ser elegidas en último lugar. El 25 % de los participantes diferencian deportes exclusivos para niños y niñas.
Gil-Madrona et al. (2017)	7-10	Niñas y niños de 6º curso	1,094	Cuantitativo transversal	Cuestionario sobre la AF en la escuela	Las chicas perciben que los niños no les dejan jugar y se sienten más rechazadas que los chicos. Los chicos están más de acuerdo con que hay juegos diferentes para niños y para niñas.
Kirby et al. (2012)	6-7	Chicas de 2º y 4º ESO Directores	1,978 123	Cuantitativo transversal	Encuesta chicas y encuesta centro sobre AF escolar	La EF es el predictor que más aumenta la AF en las adolescentes. Las adolescentes de centros con más variedad de clubs aumentan su probabilidad de ser físicamente activas.
Knowles et al. (2014)	1-2-3-4-5-8-10	Chicas adolescentes	14	Cualitativo narrativo	Entrevistas narrativas	Durante la adolescencia disminuye la percepción de competencia y se dan cambios en la motivación y pérdida del sentido por la AF. La forma corporal preocupa más en presencia de chicos. Los valores sociales dominantes contradicen la identidad activa.
Kopcakova et al. (2015)	1-2-8	Alumnos de 11, 13 y 15 años	9,018	Cuantitativo transversal	Cuestionarios AF y motivos para la AF	Los motivos sociales y de salud (imagen corporal y control del peso) son más puntuados por las chicas y los de “buen hijo” y de logro por los chicos.
Lawler et al. (2022)	3-8	Adolescentes de 12-17 años	995	Cuantitativo	Diario de AF y cuestionarios apoyo, presión, aceptación social y burlas	El apoyo de las amistades influye más que el parental. Las chicas perciben mayor presión de los progenitores que los chicos. Las chicas son más propensas a recibir burlas que los chicos.
MacPherson et al. (2016)	2-4-6-8	Deportistas de 13-17 años	8	Cualitativo indagación narrativa	Fotoelicitación y entrevistas	Influencia positiva de las interacciones deportivas con compañeros/as en el desarrollo del “yo” psicológico (compromiso, autoestima, etc.), social (extroversión, humor, etc.) y físico (imagen corporal).
Mateo-Orcajada et al. (2021)	8-10	Alumnos/as 12-16 años Progenitores	965 1,599	Cuantitativo transversal	Cuestionario alumnado AF y cuestionario progenitores AF y estereotipos	El nivel educativo de las madres se relaciona con la AF de hijos e hijas. La AF de padres se relaciona con la AF de los hijos. Los estereotipos de género de las madres se relacionan con la AF de las niñas.
Mitchell et al. (2015)	1-2-3-7-8	Chicas “desvinculadas” de la EF de 12-13 años	5	Cualitativo longitudinal	Entrevistas	Existencia de factores psicológicos (falta de motivación baja percepción de competencia, etc.), ambientales (equipamiento, vestuarios, etc.) y sociales (profesorado de EF, compañeros varones, etc.). La escasa capacidad de elección es la principal razón de abandono deportivo de las chicas. Las niñas participan más en entornos de un solo sexo.
Morano et al. (2020)	2-3-5-6-10	Mujeres atletas de 14-21 años	261	Cuantitativo transversal	Cuestionarios autopercepción, ansiedad, prestación deportiva y estados bio-psicosociales	Las atletas de deportes individuales puntúan más bajo en confianza y más alto en preocupación que las atletas de deportes colectivos.
O’Reilly et al. (2022)	2-3-5-7-8-10	Chicas de 12-15 años	104	Cualitativo	Grupos focales	Importancia de la reproducción de los estereotipos de género, la elección de actividades, el empoderamiento y las desigualdades en la AF y el deporte para aumentar la AF de las adolescentes.
Owen et al. (2019)	1-2-5-6-7-8	Niñas adolescentes	110	Mixto	Cuestionario AF y percepción AF escolar y grupo de discusión	Razones que impiden la participación deportiva: falta de tiempo, motivación y opciones. Mayor diversión y motivación participando con amistades. Importancia de realizar AF no competitiva. Las adolescentes perciben favoritismo en las clases de EF. Importancia de la autonomía y el trabajo en equipo.
Zook et al. (2014)	2-5-6-8	Alumnas de 8º curso	561	Cuantitativo longitudinal	Acelerómetro, encuesta, báscula, tabla medición y sistema información geográfica	El autoconcepto físico alto, el apoyo social (familia y amistades) y la menor distancia entre el hogar y un parque aumenta la probabilidad de mantener hábitos activos. El desarrollo temprano de la pubertad (menstruación) puede disminuir la AF.
Zucchetti et al. (2013)	1-2-6-8	Chicas atletas de 10-14 años	127	Cuantitativo transversal	Cuestionarios motivación, disfrute deportivo, autoeficacia social y comportamiento entrenador	El disfrute se asocia positivamente con la motivación. El apoyo social y los estilos de liderazgo del entrenador aumentan la motivación. El estilo autocrático afecta negativamente la motivación.
Nota. ¹Tamaño muestral; ²Necesidades Psicológicas Básicas

Volver al artículo

Taula 1

Característiques i resultats dels estudis seleccionats (en ordre alfabètic)

Autoria (any)	Factors	Població	N¹	Disseny	Instrument	Resultats rellevants
Ahmed et al. (2020)	1-2-8	Atletes d’11-21 anys	382	Quantitatiu transversal	Qüestionari motivació esportiva	El factor motivacional “salut” és més alt per a les noies i el factor “estatus social” per als nois.
Amado et al. (2015)	1-2-8-9	Esportistes 10-16 anys Pares i mares	321 321	Quantitatiu transversal	Qüestionaris NPB², suport parental, motivació i gaudi esportiu	La pressió parental es relaciona negativament amb la satisfacció de les NPB. Les NPB són un predictor positiu de la motivació intrínseca. La motivació és un predictor del gaudi en l’AF.
Beasley i Garn (2013)	1-2-7	Noies de 8è, 9è i 10è curs	319	Quantitatiu transversal	Qüestionaris motivació autopercepció i AF	La motivació extrínseca es relaciona directament amb l’autoconcepte físic, però no es relaciona amb l’AF.
Bevan et al. (2021)	6-7-8-9-10	Noies d’“esports masculins” 13-17 anys	34	Qualitatiu	Grup de discussió i entrevista	Les raons perquè les adolescents participin en l’AF es resumeixen en: connexió social, mentors de club (representants d’elit) i models femenins en els mitjans de comunicació.
Bevan i Fane (2017)	2-7-8-9-10	Noies esportistes de 13-17 anys	34	Qualitatiu narratiu	Grups de discussió i entrevistes	Més falta de models de conducta per a les noies. Es percep discriminació de gènere en la naturalesa del llenguatge i en l’organització de l’esport escolar. Les noies es perceben “menys competents” que els nois.
Budd et al. (2018)	7-8	Nenes de 6è grau	1,721	Quantitatiu transversal	Acceleròmetre i qüestionaris gaudi de l’AF, suport social i clima escolar	Es van trobar efectes significatius en el gaudi de l’AF de les noies per part de: professorat, nois, família i veïnat. Només hi ha efectes directes sobre l’AF per part del suport social de les amistats.
Castro-Sánchez et al. (2016)	1-7-8	Adolescents de 15-18 anys	2,134	Quantitatiu transversal	Qüestionaris AF, AF familiar i motivació	Les noies orienten l’AF al lleure i la recreació i els nois al factor competitiu. Les noies mostren valors més alts en el clima orientat a la tasca i els nois en el clima orientat a l’ego.
Cowley et al. (2021)	2-3-5-6-7-8-9-10	Noies de 13-17 anys	48	Qualitatiu	Qüestionari i grups de discussió	L’AF de les noies està influïda per factors intrapersonals (ser jutjades i canvi de prioritats), interpersonals (pressions i suport social) i organitzatius (entorn esportiu).
Davison et al. (2010)	1-2-5-6-10	Nenes de 13 anys	151	Quantitatiu longitudinal	Acceleròmetre, estetoscopi i qüestionaris gaudi i motivació esportiva	La falta de competència és la raó més freqüent perquè no agradi l’AF, seguida de l’esforç o la fatiga percebuda. Les menys freqüents són l’impacte físic, la identitat i la falta d’oportunitats.
Dawes et al. (2014)	1-2-6-7	Joves europeus	986	Quantitatiu longitudinal	Qüestionaris valor de l’esport, autopercepció i participació esportiva	Els homes participen més en esports organitzats i tenen més valors d’autocompetència. El sexe no prediu la participació informal. La percepció de competència influeix en la participació.
Diaconu-Gherasim i Duca (2018)	8	Adolescents 12-15 anys	120	Quantitatiu transversal	Qüestionaris aferrament i relacions interpersonals	Les noies es perceben més prosocials que els nois. Un aferrament segur amb els pares repercuteix en una qualitat de l’amistat més gran i en la competència social en l’entorn d’equip.
Drummond et al. (2022)	1-2-5-6-7-8 l	Estudiants secundària Professorat Progenitors	2,189 11 5	Explicatiu seqüencial mixt	Grups de discussió, entrevistes i qüestionaris AF, motivació, resiliència, autoestima i apreciació corporal	El canvi de prioritats durant l’adolescència, la falta de temps i el cost econòmic limita l’AF. La diversió, l’amistat, l’empoderament i la competició són facilitadors de l’AF en les noies. Gran importància del paper d’entrenadors i pares.
Eime et al. (2015)	2-5-6-7-8	Alumnes de 7è i 11è curs	440	Quantitatiu longitudinal	Qüestionaris percepció de competència, autoeficàcia, AF, suport, factors ambientals i socioeconòmics	La falta d’energia i de temps i la importància de l’àmbit educatiu augmenta amb l’edat. El suport familiar i de les amistats i la competència percebuda disminueixen amb el temps.
Eime et al. (2016)	2-4-5-6-7-8-9	Alumnes de 7è i 11è	729	Quantitatiu longitudinal	Qüestionari i diari d’AF	Amb l’edat augmenten els entorns esportius no competitius-organitzats (falta temps). El suport d’amistats i família disminueix amb el temps.
Frömel et al. (2022)	1-2-3-7	Noies i nois	1,558	Quantitatiu transversal	Qüestionaris motivació i AF	Els nois presenten més motivació que les noies en tots els motius menys en aparença estètica. Els motius de gaudi, competència i aparença són els que més augmenten l’AF.
Gil-Madrona et al. (2014)	7-10	Nenes i nens de 6è curs	250	Quantitatiu transversal	Qüestionari sobre l’AF a l’escola	El 28.5 % de les nenes consideren ser rebutjades quan juguen amb els nens. Moltes nenes consideren que són escollides en últim lloc. El 25 % dels participants diferencien esports exclusius per a nens i nenes.
Gil-Madrona et al. (2017)	7-10	Nenes i nens de 6è curs	1,094	Quantitatiu transversal	Qüestionari sobre l’AF a l’escola	Les noies perceben que els nens no els deixen jugar i se senten més rebutjades que els nois. Els nois estan més d’acord que hi ha jocs diferents per a nens i per a nenes.
Kirby et al. (2012)	6-7	Noies de 2n i 4t ESO Directors	1978 123	Quantitatiu transversal	Enquesta noies i enquesta centre sobre AF escolar	L’EF és la predictora que més augmenta l’AF en les adolescents. Les adolescents de centres amb més varietat de clubs augmenten la seva probabilitat de ser físicament actives.
Knowles et al. (2014)	1-2-3-4-5-8-10	Noies adolescents	14	Qualitatiu narratiu	Entrevistes narratives	Durant l’adolescència disminueix la percepció de competència i es donen canvis en la motivació i pèrdua del sentit per l’AF. La forma corporal preocupa més en presència de nois. Els valors socials dominants contradiuen la identitat activa.
Kopcakova et al. (2015)	1-2-8	Alumnes d’11, 13 i 15 anys	9018	Quantitatiu transversal	Qüestionaris AF i motius per a l’AF	Els motius socials i de salut (imatge corporal i control del pes) són més puntuats per les noies i els de “bon fill” i d’èxit pels nois.
Lawler et al. (2022)	3-8	Adolescents de 12-17 anys	995	Quantitatiu	Diari d’AF i qüestionaris suport, pressió, acceptació social i burles	El suport de les amistats hi influeix més que el parental. Les noies perceben més pressió dels progenitors que els nois. Les noies són més propenses a rebre burles que els nois.
MacPherson et al. (2016)	2-4-6-8	Esportistes de 13-17 anys	8	Qualitatiu indagació narrativa	Fotoelicitació i entrevistes	Influència positiva de les interaccions esportives amb companys/es en el desenvolupament del “jo” psicològic (compromís, autoestima, etc.), social (extraversió, humor, etc.) i físic (imatge corporal).
Mateo-Orcajada et al. (2021)	8-10	Alumnes 12-16 anys Progenitors	965 1599	Quantitatiu transversal	Qüestionari alumnat AF i qüestionari progenitors AF i estereotips	El nivell educatiu de les mares es relaciona amb l’AF de fills i filles. L’AF de pares es relaciona amb l’AF dels fills. Els estereotips de gènere de les mares es relacionen amb l’AF de les nenes.
Mitchell et al. (2015)	1-2-3-7-8	Noies “desvinculades” de l’EF de 12-13 anys	5	Qualitatiu longitudinal	Entrevistes	Existència de factors psicològics (falta motivació, baixa percepció de competència), ambientals (equipament, vestidors, etc.) i socials (professorat EF, companys homes). L’escassa capacitat d’elecció és la principal raó d’abandonament esportiu de les noies. Les nenes participen més en entorns d’un sol sexe.
Morano et al. (2020)	2-3-5-6-10	Dones atletes de 14-21 anys	261	Quantitatiu transversal	Qüestionaris autopercepció, ansietat, prestació esportiva i estats biopsicosocials	Les atletes d’esports individuals puntuen més baix en confiança i més alt en preocupació que les atletes d’esports col·lectius.
O’Reilly et al. (2022)	2-3-5-7-8-10	Noies de 12-15 anys	104	Qualitatiu	Grups focals	Importància de la reproducció dels estereotips de gènere, l’elecció d’activitats, l’empoderament i les desigualtats en l’AF i l’esport per augmentar l’AF de les adolescents.
Owen et al. (2019)	1-2-5-6-7-8	Nenes adolescents	110	Mixt	Qüestionari AF i percepció AF escolar i grup de discussió	Raons que impedeixen la participació esportiva: falta de temps, motivació i opcions. Més diversió i motivació participant amb amistats. Importància de fer AF no competitiva. Les adolescents perceben favoritisme en les classes d’EF. Importància de l’autonomia i el treball en equip.
Zook et al. (2014)	2-5-6-8	Alumnes de 8è curs	561	Quantitatiu longitudinal	Acceleròmetre, enquesta, bàscula, taula mesurament i sistema informació geogràfica	L’autoconcepte físic alt, el suport social (família i amistats) i la distància més petita entre la llar i un parc augmenta la probabilitat de mantenir hàbits actius. El desenvolupament primerenc de la pubertat (menstruació) pot disminuir l’AF.
Zucchetti et al. (2013)	1-2-6-8	Noies atletes de 10-14 anys	127	Quantitatiu transversal	Qüestionaris motivació, gaudi esportiu, autoeficàcia social i comportament entrenador	El gaudi s’associa positivament amb la motivació. El suport social i els estils de lideratge de l’entrenador augmenten la motivació. L’estil autocràtic afecta negativament la motivació.
Nota. ¹Mida mostral; ²Necessitats Psicològiques Bàsiques

Tornar a l’article

Table 1

Characteristics and results of the selected studies (in alphabetical order)

Author (year)	Factors	Sample Population	N¹	Design	Instrument	Relevant Results
Ahmed et al. (2020)	1-2-8	Athletes between the ages of 11-21	382	Quantitative Cross-sectional	Sport Motivation Questionnaire	The motivational factor “health” is ranked higher for girls and the factor “social status” for boys.
Amado et al. (2015)	1-2-8-9	Athletes between the ages of 10-16 Parents	321 321	Quantitative Cross-sectional	NPB², Parental Support, Motivation and Enjoyment of Sport Questionnaires	Parental pressure is negatively related to NPB satisfaction. NPB is a positive predictor of intrinsic motivation. Motivation is a predictor of enjoyment of PA.
Beasley & Garn (2013)	1-2-7	Girls in Year 8, 9 and 10	34	Quantitative Cross-sectional	Motivation and Self-perception Questionnaires	Extrinsic motivation is directly related to physical self-concept, but not to PA.
Bevan et al. (2021)	6-7-8-9-10	Girls involved in “male sports” between the ages of 13-17	34	Qualitative	Focus Group and Interview	The reasons behind adolescent girls’ participation in PA can be summarised as: social connection, club mentors (elite representatives) and female role models in the media.
Bevan & Fane (2017)	2-7-8-9-10	Female athletes between the ages of 13-17	34	Qualitative narrative	Focus Groups and Interviews	Increasing lack of role models for girls. Gender discrimination is apparent in the nature of the language used and the organisation of school sport. Girls perceive themselves as “less competent” than boys.
Budd et al. (2018)	7-8	Girls in Year 6	1,721	Quantitative Cross-sectional	Accelerometer and Enjoyment of PA, Social Support and School Environment Questionnaires	Girls’ enjoyment of PA was significantly impacted by: teachers, boys, family and neighbourhood. Only the social support of friends has a direct effect on PA.
Castro-Sánchez et al. (2016)	1-7-8	Adolescents between the ages of 15-18	2,134	Quantitative Cross-sectional	PA, Family PA and Motivation Questionnaires	Girls gear PA towards leisure and recreation and boys towards the competitive factor. Girls exhibit higher scores in the task-oriented environment and boys in the ego-oriented environment.
Cowley et al. (2021)	2-3-5-6-7-8-9-10	Girls between the ages of 13-17	48	Qualitative	Questionnaire and Focus Groups	Girls’ PA is influenced by intrapersonal (being judged and changing priorities), interpersonal (pressures and social support) and organisational (sport environment) factors.
Davison et al. (2010)	1-2-5-6-10	Girls aged 13	151	Quantitative Longitudinal	Accelerometer, Stethoscope and Enjoyment and Sport Motivation Questionnaires	Lack of competence is the most common reason for disliking PA, followed by perceived effort or fatigue. The least common are physical impact, identity and lack of opportunities.
Dawes et al. (2014)	1-2-6-7	Young Europeans	986	Quantitative Longitudinal	Value of Sport, Self-perception and Sport Participation Questionnaires	Men participate more in organised sports and have higher scores for self-competition. Gender does not predict informal participation. Perception of competence influences participation.
Diaconu-Gherasim & Duca (2018)	8	Adolescents between the ages of 12-15	120	Quantitative Cross-sectional	Attachment and Interpersonal Relations Questionnaires	Girls perceive themselves to be more prosocial than boys. Secure attachment with parents has an impact on the quality of friendships and social competence in the team environment.
Drummond et al. (2022)	1-2-5-6-7-8 l	Secondary School Students Faculty Parents	2,189 11 5	Explanatory Sequential Mixed	Focus Groups, Interviews and PA, Motivation, Resilience, Self-esteem, and Body Appreciation Questionnaires	Changing priorities during adolescence, lack of time and financial cost limit PA participation. Fun, friendship, empowerment and competition are motivators for girls’ PA. The role of coaches and parents is very important.
Eime et al. (2015)	2-5-6-7-8	Students in Year 7 and 11	440	Quantitative Longitudinal	Questionnaires on Perceived Competence, Self-efficacy, PA, Support, Environmental and Socio-economic factors	Lack of time and energy as factors, as well as the importance of the educational environment, increase with age. Support from family and friends and perceived competence have a decreased importance over time.
Eime et al. (2016)	2-4-5-6-7-8-9	Students in Year 7 and 11	729	Quantitative Longitudinal	PA Questionnaire and Diary	With age, non-competitive-organised sports environments have an increased importance (lack of time). Support from family and friends has a decreased importance over time.
Frömel et al. (2022)	1-2-3-7	Girls and boys	1,558	Quantitative Cross-sectional	Motivation and PA Questionnaires	Boys are more motivated than girls in all respects, except when it comes to aesthetic appearance. Enjoyment, competition and appearance as motivators increase PA participation the most.
Gil-Madrona et al. (2014)	7-10	Girls and boys in Year 6	250	Quantitative Cross-sectional	Questionnaire on PA at school	28.5% of girls feel that they are neglected when playing with boys. Many girls feel that they are chosen last. 25% of the participants differentiate between sports exclusively for boys and girls.
Gil-Madrona et al. (2017)	7-10	Girls and boys in Year 6	1,094	Quantitative Cross-sectional	Questionnaire on PA at school	Girls feel that boys do not let them play and feel more neglected than boys. Boys are more likely to agree that there are different games for boys and girls.
Kirby et al. (2012)	6-7	Girls in Year 2 and 4 CSE School principals	1,978 123	Quantitative Cross-sectional	Girls’ and School Survey on school PA	PE is the predictor that most increases PA participation in adolescent girls. Adolescent girls in schools with a greater variety of clubs are more likely to be physically active.
Knowles et al. (2014)	1-2-3-4-5-8-10	Adolescent girls	14	Qualitative narrative	Narrative Interviews	During adolescence, perception of competence decreases and there are changes in motivation and a loss of sense of purpose regarding PA. Body shape is of greater concern when boys are present. Dominant social values contradict the active identity.
Kopcakova et al. (2015)	1-2-8	Students aged 11, 13 and 15	9,018	Quantitative Cross-sectional	PA Questionnaire and Motivators for PA	Social and health motivators (body image and weight control) are ranked more highly by girls; and being a “good male” and achievement motivates boys.
Lawler et al. (2022)	3-8	Adolescents between the ages of 12-17	995	Quantitative	PA Diary and Support, Pressure, Social Acceptance and Teasing Questionnaire	Support from friends is more influential than parental support. Girls feel more parental pressure than boys. Girls are more likely to be teased than boys.
Mac-Pherson et al. (2016)	2-4-6-8	Athletes between the ages of 13-17	8	Qualitative Narrative Enquiry	Photocompetition and Interviews	Positive influence of interactions with peers in the sport context on the development of the psychological (commitment, self-esteem, etc.), social (extroversion, humour, etc.) and physical (body image) self.
Mateo-Orcajada et al. (2021)	8-10	Students between the ages of 12-16 Parents	965 1,599	Quantitative Cross-sectional	PA Student Questionnaire and PA and Stereotypes Parent Questionnaire	The educational level of mothers is related to the PA of their sons and daughters. Fathers’ PA is related to their children’s PA. Gender stereotypes of mothers are related to girls’ PA.
Mitchell et al. (2015)	1-2-3-7-8	Girls “disengaged” from PE between the ages of 12-13	5	Qualitative Longitudinal	Interviews	Existence of psychological factors (lack of motivation, low perception of competence), environmental factors (equipment, changing rooms, etc.) and social factors (PE teachers, male peers). Lack of choice is the main reason for girls dropping out of sport. Girls participate more in single-sex settings.
Morano et al. (2020)	2-3-5-6-10	Female athletes between the ages of 14-21	261	Quantitative Cross-sectional	Self-perception, Anxiety, Sport Performance and Bio-psychosocial States Questionnaires	Athletes who play individual sports score lower on confidence and higher on worry than athletes who play team sports.
O’Reilly et al. (2022)	2-3-5-7-8-10	Girls between the ages of 12-15	104	Qualitative	Focus Groups	Importance of gender stereotyping, choice of activities, empowerment and inequalities in PA and sport in increasing adolescent girls’ PA.
Owen et al. (2019)	1-2-5-6-7-8	Adolescent Girls	110	Mixed	PA Questionnaire and School PA Perception and Focus Group	Factors hindering sport participation: lack of time, motivation and options. Increased fun and motivation when participating with friends. Importance of non-competitive PA. Adolescent girls perceive favouritism in PE classes. Importance of autonomy and teamwork.
Zook et al. (2014)	2-5-6-8	Students in Year 8	561	Quantitative Longitudinal	Accelerometer, Survey, Scale, Measuring Table and Geographic Information System	High physical self-concept, social support (family and friends), and a shorter distance between home and a park increase the likelihood of maintaining active habits. Early pubertal development (menstruation) may decrease PA.
Zucchetti et al. (2013)	1-2-6-8	Female athletes between the ages of 10-14	127	Quantitative Cross-sectional	Motivation, Sport enjoyment, Social Self-efficacy and Coaching Behaviour Questionnaires	Enjoyment is positively associated with motivation. Social support and coach leadership styles increase motivation. Autocratic styles negatively affect motivation.
Note. ¹Sample size; ²Basic Psychological Needs

Back to the article